Pues no deia l’altre dia que anava malament… Pues eso!
En fi, ahir es disputava la tercera cursa de la challenge de resistència del vallès a Bigues i Riells. La cosa ja no apuntava massa bé, doncs la setmana anterior reconeixent el circuit vaig trencar les botes. Però tenia ganes, ja que tenia de nou la canyon de 29″ i estava segur que em trobaria bé. Però, la veritat és que em costa fer el canvi i em notava una mica patosillo en les baixades. ( només havia rodat 25 kms amb la canyon nova). No m’adapto tan rápid a la roda de 29″ després de 2 mesos amb 26″.
Com que tinc allò de la cama que no acaba de tirar del tot bé, vaig fer un escalfament de puta mare i em vaig notar molt bé la volta i mitja que vaig durar.
Em van passar alguns dels rivals directes pero jo sé que sempre em trobo millor a la segona meitat de la cursa, pel que no em preocupava.
El circuit tenia una baixada complicadeta que l’organització va decidir arreglar una mica però, jo em vaig caure en un tram que no hi havia res més que una arrel, vaya inutil!
Crec que la vaig tocar amb el pedal. No la vaig veure i vaig seguir pedalan i suposo que va ser això. La veritat es que no puc explicar-ho. Anava sobre la bici i de cop estava a terra amb bastant de dolor l’espatlla.
Vaig intentar seguir però estava marejat. Vaig estar a punt de seure al terra però em va semblar que si seia allà ja segur que no seguia. Així que em vaig recolzar sobre el seient de la bici mentre la resta de participants m’anaven preguntant si estava bé.
Al veure que em feia molt de mal moure el braç, vaig agafar la bici i caminant vaig anar fins a la línia de meta.
Allà em van atendre a l’ambulància i al final em van dur a l’hospital per descartar fractures.
Resumint, luxació a l’espatlla. Una setmana inmobilitzat. Hauré de treure-li la pols al rodillo!
A menys de dues setmanes per l’ultrabike, això és una putada però hauré d’apanyar-me com faci falta i que surti el que surti a l’ultrabike.
Les dogues de la setmana…
Adrià Torres Pitarch 