Pues vas tu pujant al Coll de Pal (2374 mtrs), encara de nit a les 5 del matí, amb un fred de la hòstia i amb boira d’aquesta densa densa, d’aquesta que te l’empasses i se’t passa la sed.
Però bueno, és la Transcatalunya de Probike i ja saps que toca. El que no toca és que els fulls del RoadBook es trenquin per què s’han mullat amb la boira però bueno, com que el putu Polar no funciona ( ni la velocitat ni el pulso) doncs tampoc importa massa.
No sé si la gent que tingui Polar li passa però, jo quan fa fred i hi ha humitat em falla molt.
Bueno, que a causa d’això em poso a enganxar-me amb gent que porti gps i al final m’enganxo amb la Caterina i amb el Carles i el Mingo. Seguim junts fins que al Mingo se li trenca el nucli de la pinyonera i s’ha de quedar en un control per tornar a casa. Al final la Caterina va marxar i ens vem quedar el Carles i jo. Clar, us podeu imaginar, durant unes 6 o 7 hores vem anar junts, i no ens coneixiem de res. Així que al arribar junts al final, una abraçada ben forta i també ens vem donar els números de telf per quedar algun dia, per pedalar evidentment.
Aquí una foto de quan vem coronar Collserola ( jo anava molt pàjaro, es veu a la cara), però quan ja veus l’arc d’arribada i el mar penses; Joder, i fot 14 hores estava a La Molina i estic a casa, que heavy!
En aquell moment em va agafar per fer caballitos i de tot! 
Total, que vem quedar el cap de setmana passat el Carles, el Mingo i jo a la Garriga. Em van portar per allà als Cingles de Bertí, per uns llocs guapíssims. Varem pujar al Santuari de Puiggraciós, lloc al que ja hi havia passat en una pedalada de LLerona. Desprès vem fem uns quants caminillos més fins que van caure uns 40 kms. Tot i això vem patir una punxada i una cadena doblegada.
A part va ser graciós per què curiosament, semblava que fotessim un test; el Carles portava roda 26″, el Mingo 27,5″ i jo 29″. No sé, és una tonteria però em va fer gràcia.
Els ingeniers reparant la punxada:
Al acabar, com no, vem fer una cerveseta per acabar de fer germanor. El Mingo em va dir; Hòstia, ja em va dir el Carles que al final de la Transcatalunya et vas transformar, que el vas insultar i tot i que desprès no li deies res quan pujaveu a Collserola. Doncs si, jo anava molt fotut, ens vem saltar un avituallament per què no el vem veure i vem estar 65 kms només bebent aigua i això, arribant a Castellar del vallès, em va matar. A partir d’allà vaig anar morint i era com si el Carles anés cada cop més fort. I com sempre fem conya amb els colegues pues li vaig dir quatre coses abans d’arribar a l’última pujada, però ell ja sabia que era en plan de conya! Això si, la pujada de Collserola, les cames m’anaven però el cos es va quedar abaix. Mare meva, pensava que em cauria de la bici i no podia ni parlar. Crec que aquí és on més va flipar el Carles però bueno, com ja he dit, al arribar a dalt, euforia màxima i inclús emoció! Va sobrar la volta per dalt de Collserola però la veritat és que ja no venia d’aquí!
Ara ens queda fer la sortida en bici de carretera però amb aquest fred, em sembla que ho postposarem una mica.
Un plaer haver compartit part de la Transcatalunya amb ells i tenir dos nous amics. A sobre, són uns cracks, no pares de riure!!
I canviant de terme una mica. La setmana passada també vaig anar a Torelló a veure al Guillem Canadell. És un expert en biomecànica, avalat per haver treballat per pros del ciclisme com Alberto Losada (Katusha Team) o com ultraesportistes com el Pep Sánchez «aka» Irontriax. Així que si cracks com aquests acudeixen a ell és que en sap un estona.
Doncs vaig anar-hi, li vaig explicar les molèsties que tinc al genoll des de fa ja mesos i vem recol.locar tot una mica, sobretot les cales.
Ara queda un procès d’adaptació d’unes quantes sortides. De moment ahir vaig sortir a enfangar-me una mica i desprès per la tarda tenia unes agulletes que no vegis. Es nota que pedales diferent i així és com aconsegueixes no lesionar-te.
Qualsevol que practiqui una mica de bici amb regularitat, si no es vol lesionar a llarg plaç, és una inversió necessària. Jo ho recomano 100%. Aquí teniu l’enllaç a la web per que pogueu consultar si us interessa.
Una última foto de l’entreno d’ahir desprès de la pluja!
Avui probaré de nedar, desprès de tant de temps espero que no em faci mal l’espatlla. Tot i que en el dia a dia encara em fa mal, osigui que ja veurem.
La pròxima setmana més, i demano perdó per què avui no m’he notat massa «Flow» escrivint.
Adrià Torres Pitarch 